El So de la Primavera

»3Mellizas »Blackbird »Internet 2 »The Nu Niles »Maika Makovski »Pájaro Sunrise »The Morning Benders »Bedroom »Fred I Son »Furguson »Me And The Bees »Montañas »Pelea »Ching Chong Song »The Wowz »Atleta »Toundra »Two Dead Cats »Kokoshca »La Otra Gloria »Nacho Umbert »First Aid Kit »Los Campesinos! »Peggy Sue »Apse »Bis »Biscuit »Broken Social Scene »Chrome Hoof »Circulatory System »Crocodiles »Delorean »Emilio José »Fuck Buttons »Half Foot Outside »Mission Of Burma »Moderat »Monotonix »Pavement »Pony Bravo »Seefeel »Sic Alps »Sleigh Bells »Superchunk »Surfer Blood »The Big Pink »The Books »The Fall »The Smith Westerns »The Wave Pictures »The XX »Titus Andronicus »Tortoise »Ui »Wild Beasts »A Sunny Day In Glasgow »Beach House »Beak> »Best Coast »Black Math Horseman »CocoRosie »Cohete »Cold Cave »Condo Fucks »Diplo »Ganglians »Harlem »Here We Go Magic »Hope Sandoval & The Warm Inventions »Japandroids »Joker featuring Nomad »Junip »Les Savy Fav »Low performing "The Great Destroyer" »Major Lazer »Marc Almond »Mujeres »Nueva Vulcano »Owen Pallett (Final Fantasy) »Panda Bear »Pixies »Scout Niblett »Shellac »Spoon »Standstill »The Bloody Beetroots Death Crew 77 »The King Khan & BBQ Show »The New Pornographers »Thee Oh Sees »Wilco »Wild Honey »Wire »Yeasayer »A Sunny Day In Glasgow »Circulatory System »Ganglians »The Big Head Troubled Boy »Thee Oh Sees »Thelematicos »Atlas Sound »Ben Frost »Bigott »Boy 8-Bit »Built To Spill »Camaron, La Leyenda Del Tiempo »Clare And The Reasons »Dr. Dog »Dum Dum Girls »Endless Boogie »Fake Blood »Florence + The Machine »Gary Numan »Grizzly Bear »HEALTH »Lee "Scratch" Perry »Lidia Damunt »Liquid Liquid »Matt & Kim »Nana Grizol »No Age »ODDSAC »Orbital »PET SHOP BOYS »Polvo »Real Estate »Roddy Frame »Rother/Shelley/Mullan »Sian Alice Group »Sunny Day Real Estate »The Almighty Defenders »The Antlers »The Bundles »The Charlatans performing "Some Friendly" »The Clean »The Drums »The Field »The Psychic Paramount »The Slits »Van Dyke Parks »Diploide »Dum Dum Girls »McEnroe »Real Estate »The King Khan & BBQ Show »The Smith Westerns »Black Lips »El Petit De Cal Eril »Jeffrey Lewis & The Junkyard

PRIMAVERA SOUND 2010

BON CAP DE SETMANA A TUTOM !!!!!!!!!!!!!!!

III Pitàgores i la Música

Pitàgores estudiant els sons amb el seu mono-cordi, va intentar trobar una explicació a la música tot fent servir els seus estimats nombres naturals. Fent-lo sonar va arribar a les següents conclusions:

- Si polses una corda (com la d'una guitarra) fa un so i si escorces la longitud, el so és fa més agut.
- Si la polses la corda d'un mono-cordi a la meitat de la seva longitud sona la mateixa nota que a la longitud sencera, però pujada una octava. Això és si la corda al polsar-la sona un Do, si fem la longitud a la meitat i tornem a tocar-la sonarà el següent Do més agut.
Llavors Pitàgores, influenciat pels coneixements de les mitges i el seu afany de explicar-ho tot a partir de nombres naturals va provar a veure que passava si disminuïa la longitud de la corda segons la mitja aritmètica i harmònica.

Abans de continuar amb la música farem un salt a les matemàtiques. Anem a veure quines són les mitges que coneixia Pitàgores. Si tenim dos nombres naturals a i b:
Mitja aritmètica = (a+b)/2
Mitja geomètrica = Arrel Quadrada(ab)
Mitja harmònica = (2ab) / (a+b)

Tornem a la música i Pitàgores. Ell va provar amb una corda de longitud L que podria ven bé ser 1 per tal de fer més fàcils els nostres càlculs, si li feia la meitat de la seva longitud o sigui 1/2 es trobava que tenia la mateixa nota més aguda, això és que pujava una octava, i si feia sonar l'interval de les notes de longitud 1 i 1/2 li agrada com sonava. Llavors continuant amb les probes de fer sonar la corda amb raons de la longitud, va fer el mateix amb les notes de les mitges aritmètica i harmònica La mitja aritmètica de les notes de longitud 1 i 1/2 és 3/4; i la mitja harmònica de 1 i 1/2 és 2/3. Així que fent sonar cordes amb longituds 1/2, 3/4 i 2/3 respecte la de longitud 1 sonaven combinacions de sons agradables i va ser a partir d'aquestes proporcions que construí l'escala.
Avui a aquests intervals els anomenem 1, 1/2 el de octava; 1, 3/4 el de quarta i 1, 2/3 el de 5na. I les aquests corresponen a les notes de l'escala pitagòrica diatònica DO re mi FA SOL la si DO'.
Però que va passar amb la mitja geomètrica ??? Com que era una arrel i els pitagòrics no acceptaven els nombres irracionals no va tenir en compte la raó 1, Arrel de 2 , i aquesta correspon a la nota Fa# (fa sostingut) de l'escala cromàtica. Així que van construir la escala sense ella (les tres mitges fan una successió geomètrica) i ho van fer fent servir cicles de 5nes.
Així tenim que ens ha quedat la escala occidental que coneixem, amb el do-re-mi-fa-sol-la-si i entre do-re, re-mi, fa-sol, sol-la, la-si hi ha un to i entre el mi-fa i si-do' (les que tenen i a la primera) hi ha un semitò.

Aleshores les longituds de les cordes en raons o fraccions quedà:
Do Re Mi Fa Sol La Si Do'
1 8/9 64/81 ST 3/4 2/3 16/27 128/243 ST 1/2

- Podeu comprovar que entre les notes (longitud de les cordes) que hi ha un to de diferència la raó és 9/8.
Exemple: entre Do / Re la relació és 1 / (8/9) = 9/8

- Quina és la raó en el cas dels intervals que valen un semitò, és a dir entre:
Mi / Fa
Si / Do'

Així tenim que en un piano les tecles blanques i grans son el Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Si-Do',... i entre la majoria d'elles hi ha una tecla més petita, estreta i negra que són els sostinguts, que s'escriuen amb #.
Entre una nota i el seu sostingut hi ha un semitò, però en el cas del Mi/Fa i Si/Do', com que ja només hi ha un semitò no es pot posar la tecla negra i es per això que al piano és com és, o sigui que no hi ha tecles petites i negres sempre entre dues blanques i grans.
No oblidem que al cap i a la fi, el piano és un instrument de cordes polsades com el mono-cordi d'en Pitàgores.

I aleshores quins intervals sonen 'bé' i quins 'malament' ?
Com hem vist en aquesta història, Pitàgores va fer servir la mitja aritmètica i harmònica per veure com sonava la corda amb aquestes longituds en relació amb la longitud total, i la seva sorpresa és que tant amb aquestes com amb la meitat de la longitud de la corda sonava de manera harmoniosa, és a dir sonava bé.
Probeu de fer sonar els intervals de 2a (Do-Re), 3a (Do-Mi), 4a (Do-Fa), 5a (Do-Sol), 6a (Do-La), 7a (Do-Si), 8a (Do, Do'), amb un orgue electrònic o un piano i a veure si sabeu distingir els que sonen malament i els que sonen bé.


Amb això dono per acabada la història de Pitàgores i l'escala musical.
Us desitjo a tots un molt bon cap de setmana !!!!!

II. Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Si-Do'

Gairebé tothom coneix aquestes notes i la nostra escala musical, però això, d'on ha sortit ?

A la antiguitat els instruments s'afinaven de manera que en tocar-los sonessin harmoniosament, però Pitàgores va idear un sistema de afinació i de retruc ens va deixar la base sobre la que es recolza la nostra música. A Pitàgores li agradava la música, era una de les ciències de l'antiguitat (el quadrívium era: geometria, aritmètica, música i astronomia), i en va estudiar les seves propietats amb un instrument que es deia mono-cordi. El mono-cordi era una corda agafada pels dos costats i que en agafar-la per determinats punts i puntejant-la s'obtenien les diferents notes.

Ara anem a repassar conceptes de música que ens ajudaran a veure el que va obtenir Pitàgores.

Do-Re-Mi-Fa-Sol-La-Si són les set notes que tots coneixem i que combinant-les i fent-les interactuar obtenim música. Però no es poden combinar de qualsevol manera, depenent de com les combinem ens pot sonar més harmoniós o no.

A la teoria musical hi trobem una cosa que es diuen intervals, que no són més que la 'distància' que hi ha entre dos sons (dues notes al pentagrama). Això és, els intervals es designen numèricament comptant el nombre de notes que cal comptar per anar de la primera nota de l'interval a la segona, ambdues incloses. Imaginem que tenim la següent melodia 'Do-Do-Sol-Sol-La-La-Sol-Fa-Fa-Mi-Mi-Re-Re-Do...', que és el famós 'Quan les oques van al camp', si agafem les dues primeres notes diferents són el Do-Sol la distància que hi ha entre el Do i el Sol seria: Do-Re-Mi-Fa-Sol, aleshores aquests seria un interval de 5a, ja que hi ha 5 notes.

Quan diem que hem pujat una octava, no és més que hem fet un interval de 8a, per exemple que passem d'un Do al Do següent, i n'hem de comptar les 8 notes.

Hi ha dos tipus d'intervals: els melòdics, en que les notes van una darrera de l'altre i els harmònics, que les dues notes sonen juntes. Per exemple tocar un Do-Sol amb una flauta seria un interval melòdic, i tocar les mateixes notes a la vegada amb un piano seria un interval harmònic.

En la música occidental la mínima distància entre dos sons s'anomena semitò o mig to. Quan la distància és de dos semitons s'anomena to. En la successió de notes naturals trobem distància de semitò entre les notes mi-fa i si-do i entre les altres notes hi ha la distància d'un to.

Divendres que ve tornarem a l'antiga Grècia i veurem que en tenen a veure Pitàgores i les metemàtiques amb tot això.

Aquest Cap de setmana a més comencen les FESTES DE BADALONA !!!!!
Dimarts serà Sant Anastasi, el nostre patrò, així que ja sabeu, dilluns a la nit, Cremada del Dimoni.
Dissabte a la nit un bon concert a la Plaça del Centenari: NORTHLAND + LOVE OF LESBIAN + SIDONIE
Si voleu saber que és mireu en l'entrada com aquesta de fa un any...

Bon cap de setmana a tutom !!!!!!!!!!!!!